Des de quan formeu part d’Unió Gremial? Per què vau decidir unir-vos a la Federació?
Pertanyem a Unió Gremial des de l’any 2019, que va ser l’any que vam fundar el Gremi Artesà de Xurreries i Bunyoleries de la Comunitat Valenciana.
Algunes de les persones que integrem el Gremi, ja coneixíem bé el treball que fa la Unió Gremial en la defensa del comerç i dels autònoms, sobretot amb les associacions de comerciants dels nostres pobles, també la gran sensibilitat històrica que ha tingut sempre amb l’artesania.
La gent d’Unió Gremial ens va ajudar des del principi amb la part administrativa per a constituir el Gremi i, també ens va acompanyar molt a l’hora de traslladar les nostres reivindicacions als diferents òrgans de l’administració. Ja han passat 3 anys des de la fundació del gremi, amb tot el que ha vingut després, la crisi sanitària, etc. Tenim clar que som el Gremi Artesà de Xurreries i Bunyoleries de la Comunitat Valenciana gràcies a la Unió Gremial.
Com a associació, que vos aporta formar part d’Unió Gremial?
Unió Gremial és un referent i també altaveu. Els expliquem les nostres activitats i propostes, ens escolten i ens ajuden, fan un poc de guia en aquells terrenys on tenim menys experiència i sempre ens hem sentit acompanyats i recolzats per la Unió Gremial. També ens ajuden a tirar endavant projectes i accions que, sense el seu suport econòmic, seria molt difícil portar-los a terme, des d’un col·lectiu tan jove com és el nostre gremi.
Formar part de la Unió Gremial també ens apropa a altres associacions i organitzacions amb inquietuds i necessitats compartides, al final és formar part d’un projecte comú. És com pertànyer a una gran família de comerciants i autònoms. Es formar part d’una xarxa cada vegada més gran on poder compartir idees, formules de negoci, etc.
I directament els comerços?
Com a comerç, o com a xicoteta empresa, el primer és saber que formes part d’un gran grup de persones amb les mateixes necessitats. També rebem molt en temes d’assessorament comercial, l’actualització de les normatives i obligacions amb les diferents administracions, les campanyes anuals, també ens permet estar en contacte amb proveïdors i altres empreses, que ens fan més competitus. Ens informen de les ultimes novetats, etc. Ens assessoren en temes administratius, per exemple com s’havia de sol·licitar el DECA, les ajudes a les que com a autònom o empresa pots accedir, etc.
Per què és important apostar pel comerç local?
Pense que el comerç local és essencial per als nostres pobles. El comerç dóna vida, dóna llum als carrers. Allò que diuen, un element imprescindible de vertebració social de cada poble.
A més, per descomptat, el comerç local ofereix productes exclusius i que s’ajusten a les demandes dels clients. I el que per a mi és més important, la gent del comerç són els nostres veïns, els nostres amics. Sovint, la relació entre els clients i els comerciants, ve de molt lluny i s’estableixen grans vincles.
Què fa la seua associació per a defensar i promoure el comerç local en els seus barris?
El primer per apostar pel comerç local, en el nostre cas, es regular la professió. Des del gremi reivindiquem la dignificació del nostre treball, del nostre ofici, per no perdre l’essència d’allò que som. Tant com a venedors ambulants com en establiments. Abans comentava que el comerç és la llum dels nostres pobles, pensem també en els olors, els ambients que tenim gravats des de menuts de les botigues de tota la vida. En el nostre cas, com a bunyolers, eixos records evoquen els desdejunis en dies de festa, berenars, festes populars i celebracions, entre moltes altres coses. Preservar eixa memòria, també és una manera d’alimentar els nostres barris, de donar vida als pobles.
Com pot competir el comerç local amb les grans superfícies?
Cada vegada és més complicat competir amb el gran comerç. A més a més, intenten imitar el model tradicional i publiciten els seus productes com a “artesanals i exclusius”, amb la imatge de l’obrador de tota la vida o de la recepta de sempre. Apel·lant precisament a l’imaginari dels consumidors d’eixos records del producte artesà, d’eixos aromes que comentava abans.
La realitat és que el tracte proper i familiar, la confiança i el saber fer, sols el trobem al comerç local. Amb un producte fresc i original. En el cas del nostre gremi, cada xurrer o xurrera, té un toc especial en els seus productes. Les grans cadenes de producció no poden aconseguir l’artesania en l’elaboració dels seus productes.
Com ha afectat la crisi sanitària als seus comerços? Ha sigut un revulsiu per a actualitzar-se de cara al futur?
Per a nosaltres va ser un despago molt gran quedar-se a casa el dia de Sant Josep, sense fer bunyols de carbassa per a València. Però vista la gravetat de la crisi sanitaria, ens fer pensar en tots els gremis i en com de mal ho estava passant la gent i, al mateix temps, ens va fer reflexionar sobre com donar altre tipus de servei i adaptar-se a la situació.
Moltes xurreries van haver de canviar horaris i forma de treballar. L’augment de la visibilitat a les xarxes socials va ser clau. Així com la unió entre la gent del gremi, que ens va ajudar a resistir i fins i tot a créixer com a entitat.
Com ha evolucionat el comerç local en els últims anys? Sobretot, arran de la digitalització. Quins canvis han hagut d’adoptar en les seues associacions i comerços?
Sobretot en xarxes socials, com a aparador mes visible de venta. Encara som un sector molt artesanal, que elaborem el nostre producte a la vista del client, allí mateix. Molts negocis estan posant en marxa la venda a domicili.
Internet és el present, quins són els principals avantatges que ofereix Nou Gremial?
Nou Gremial es un ventall continu de novetats del nostre negoci. Es la xarxa més gran del comerç local, on tu manes dels teus productes. A més a mes ens ensenya les noves tendències i el que busquen els nostres clients. Internet es una fórmula de venda que no tancat mai. L’ús de Nou Gremial és fàcil i ajuda a l’accessibilitat d’aquells comerços que no poden entrar en altres plataformes de venda. Nou Gremial és el nostre punt de venta en internet sense intermediaris.
Comments are closed.